Ganes d'estimar

Hui estic amb ganes d’estimar, mira. M’abelleix donar carinyo als qui me’l donen a mi. La caloreta, el solet, la música dels venedors i visitants del mercat del meu barri, la vitalitat del dissabte de matí...

M’he dit: “va, actualitza amb una foto de la penya a qui vullgues”, però no he sabut triar. I aleshores m’he dit “posa una de ta mare capullo, que diumenge passat fou el seu dia”, però era impossible trobar-ne una on isquera decent. I llavors m’he tornat a dir “ja està, posa una de la comunió d’Arantxa que també fou el diumenge”.
Demà, dia de la Verge dels Desemparats, serà el sant de mare i la meua germana. La patrona dels i les valencianes, que si et pares a pensar ho té tot la pobra: verge, amb xepa, sense empar i carregada amb el fill. Per a totes les Empars (verges o geperudes, lletges o guapes, amb o sense parella) dedique el Ca’ Nelo de hui. Amb ganes d’estimar.