L'Escola de Teatre de Mislata i la política

L’Escola Municipal de Teatre de Mislata va nàixer quasi a la par que jo, ara fa més de vint anys. Jo descobriria la interpretació anys després, als tallers de teatre del col·legi, mentres l’Escola consolidava i dinamitzava així l’activitat artística del meu poble.

Parlaré del meu poble, concretament de la política teatral del meu poble...

Al contrari del que alguns pensen, per a mi el teatre també és política - i de vegades, i desgraciadament, la política també es teatre, però del dolent. M’agrada que els actors, com a ciutadans que som, recordem a aquells que diuen allò de “zapatero a tus zapatos” que les nostres sabates xafen els escenaris (cada vegada menys) i també el carrer. Al remat l’Antiga Grècia és el bressol d’estos dos conceptes: política i teatre, i tal volta no per casualitat. Per acabar-ho d’adobar, recorde una entrevista a Dario Fo on la cosa no pot quedar més clara.

Al meu poble, ja fa anys, el partit X presidia l’equip de govern que fou el pare de la criatura del Concurs de Teatre Vila de Mislata, de l’Escola Municipal de Teatre i dels tallers de teatre als col·legis de la localitat. Anys després, l’Ajuntament passava a mans del partit Y, i en esta etapa succeirien coses com la transformació del Centre Juvenil - on s’ubicava l’EMTM - en ambulatori, sense a priori, assignar-li una nova ubicació a l’Escola, que acabaria finalment en un baix del barri de La Moreria. Però la solució seria provisional. Anys després, encara amb el partit Y tallant el abadejo, se’ns donava una bona notícia: l’Escola Municipal de Teatre tindria una nova seu, i més equipada que l’anterior. Vaig tindre el plaer de presentar la inauguració de la que encara és la seu de l’Escola, al barri del Quint. Una de cal y otra de arena, perquè en la darrera legislatura d'Y, s’anunciaven dos poals d’aigua freda: desmantellament dels tallers públics municipals de teatre i a última hora, abans de perdre les eleccions locals, retallada del pressupost de l’EMTM que posava en risc la continuïtat de la mateixa. Vaig escriure una carta al respecte al servei d’atenció ciutadana de l’Ajuntament de la que encara espere resposta.

26 d'Octubre de 2007

Ara torna a governar el partir X (no, sembla el joc l’Oca però és diu bipartidisme) i el seu equip de govern va tirar enrere els plans de retallada dels anteriors, però a canvi ens informen que a l’actual seu de l’Escola està prevista la creació d’una sala d’estudi depenent de la Biblioteca Municipal, que al mateix temps ja anunciaren els altres. Per a fer-ho es juntarà el baix del costat a l’actual seu. La placa i el cartell amb el logo on posa Escola de Teatre es lleven i apanyat. I els alumnes tornaran a ocupar un raconet del Centre Jove, que no els pertany, com quan va començar tot.

O siga, que complir una promesa electoral i dotar amb un nou servei cultural a la ciutadania implica acabar amb l’altre. El que ma mare coneix com vestir un Sant per desvestir-ne un altre. Però jo, que sóc creient dels dos Sants, trobe que es poden vestir a la vegada i amb bones teles. Per això anime a recapacitar a l’actual equip de govern, i també a tirar endavant eixa sala d’estudi, però garantint l’espai autònom per a l’EMTM. I si finalment, com sembla, el baix del Quint es transforma, espere que este mateix Ajuntament, ara X, demà potser Y, aclare l’incògnita d’este problema que es diu gestió cultural al meu poble. Jo, que ja no hi sóc xafant el parquet de l’aula, no vull oblidar-me d’on vinc, espere que vosaltres, polítics, tampoc.

Podeu unir-vos al grup de Facebook punxant este linc o el que figura a la barra lateral d'este blog >>>