Mentida

Era un ser horripilant. Mesurava vora tres metres d'alçada per gairebé quatre d'amplada. Era viscós per la base i pelut pel llom, des d'on li naixien unes banyes tan fortes com la roca, seguint-li la columna vertebral o el que fóra que tenia. Allà per on passava deixava el seu rastre, bé pel terra banyat fruit de la baba o bé pel sostre raspat amb les puntes de marfil de la seua esquena. Els peus, si és que tenia, no se li veien, i per això es veia obligat a arrossegar-se pel terra, la qual cosa li conferia un desplaçament sigilós. El seu color era verdós, amb taques groguenques com la nicotina incrustada a les parets dels despatxos on moltes vegades s'aguaitava. La seua pell, gruixa i pudenta, estava recoberta de pel, i en ella habitaven altres ésser vius paràsits que es beneficien de les restes de la gran cosa. La seua gegantesca panxota sembla conformada per desenes de bonys plens de greix. Al seu rostre, desbastat com enderrocs d'una guerra, brillen els seus ulls rojos i penetrants, i de la boca li eixien esclats de llum del que semblaven ser dents d'or, malgrat que la tosca i l'àcid de les genives contribuïa a donar-li l'aspecte d'una gruta fosca i interminable per on s'alimenta d'ungles, diners i somnis. Vestia trage amb corbata, però tenia les mànegues trencades i la resta semblava a punt d'esclatar. Feia por, qualsevol persona que el veiera sabria que no cal apropar-se a eixa cosa. Li deien "Mentida" i s'ha fet molt amiga d'alguns polítics, empresaris, banquers i demés humans sense escrúpols.