divendres, 12 d’octubre de 2007

"Feliz buen puente"

Tot aquell/a que vulga loteria que parle ara o que calle per sempre (bé no calleu que he de vendre-la per al viatge de final de curs a Paris), més informació al msn. És sorprenent com una persona pot interrompre a cada frase sobre l?Antic Règim que llig un alumne/a, canviar de tema mentre cementa eixa frase llegida i parlar tan ràpid que les paraules s’uneixen formant un còctel molotov somnífer que un organisme humà no aguanta a les 8:30 del matí – ni ales 12:30 -, i aquesta és la peculiaritat de Honorat, el profe d’història d’Espanya. Avui també hem començat la matèria d’anglés, després de “tres mesos de dur estudi”. I en història del art: loteria per a tots/es i si no la véns a la guillotina!. De llatí millor no parlar, Rafa, el professor no hi ha aparegut. M’he permés copiar un fragment del fotolog de Sara (publicitat:
http://www.fotolog.com/lostinthecloud): J.Angel: Arriba no está, ya lo he apuntado... y yo no lo he visto, Sofía no lo ha visto…
Sara: Nosotros tampoco lo hemos visto...
Dani: Y tu no nos has visto a nosotros... pues... ¡feliz buen puente! [ Plou, però no un xirimiri propi de Londres no, els valencians/es o fem les coses bé o no les fem, i si ha de ploure que siga amb dos coll^%!&, amb traca de la bona. ] El pla estratègic de la vesprada era anar a casa de Sara. Hem acabat fent-nos fotos, d’eixes que passats els mesos direm: “joer vaya caritas que teníamos esa tarde”. I de premi m’ha tocat “la gran al·lèrgia”. I al tornar en bus Laura i jo hem coincidit amb la mateixa dona que hi estava en el viatge d’anada, jo m’he fet el longuis que la tia semblava d’eixes que comencen a xarrar i no paren (de què em sona açò?...). I m’he fet una becadeta però la son continua tocant a casa, vaig a obrir. Ciao.
Frase del dia: "bésame con frenesí, ji ji ji"