dissabte, 20 de juny de 2009

Portugal gràcies a Montse

Passat el final de curs ja sóc lliure de nou. Fa poc que he tornat de Portugal. Ha estat un viatge prou improvisat, la idea del qual va ser de Carme Juan, ma mare fictícia a la tele. N’erem quatre: Carme, Pere, Montse i jo. I excepte Montse, ningú no coneixíem Portugal, així que us podeu imaginar qui va fer de guia turística. Montse és una catalana de Reus, d’uns trenta dos anys, un tant seriosa i que igual parla un català oriental o un portugués amb una veu tan clara i dolça que no deixa indiferent a ningú. És precisa, exacta, molt calculadora. El seu sentit d’orientació és envejable, es coneixia cada ciutat, cada barri, cada carrer. Si o fóra per ella encara estaríem a València.
I ara que he vist una miqueta Portugal puc parlar d’alguns mites:
1 – No és que condueixen mal, és que no saben conduir. De fet el Govern portugués està plantejant-se l’obligatorietat d’anar a l’autoescola si vols tindre el carnet.
2 – Sí, algunes dones tenen bigot i guapes, això que entenem per guapes... a mi tampoc no m’ho semblaren, però com a pubertigai que sóc no compte.
3 – El paté de sardina i el formatge que t’ofereixen abans dels menjars es cobra, i no és precisament barateta.
Si aneu en cotxe, com nosaltres, passeu per Trujillo i pregunteu pel “Orgullo Trujillo”, o intenteu dexifrar perquè cap habitant del poble recomana el restaurant “La Troya” deixa manera tant misteriosa. A Mèrida feu-vos fotos ensenyant les mamelles al teatre romà. A Lisboa utilitzeu el wifi de l’hotel per fer la reserva davant del nassos del de recepció. I quan torneu, passeu per Cáceres i sopeu un entrepà d’ibèric per 10 euros i vos feu una foto amb l’Obisp que és de Mislata!.
Però sobretot aneu ben acompanyats, jo ho anava, amb Pere (alies Babalà), amb Carme, una companya del treball que se m’ha guanyat un trocet del meu cor, i amb Montse... que per si no ho sabíeu, és un GPS. Visca la tecnologia satèl·lit!.