divendres, 21 de desembre de 2007

Me paso el dííía bailandooo, el retorn

Bloc dedicat a Flor(encia), perquè?, perquè m’ho demanà, si vols que te’l dedique sols ho has de demanar en l’apartat de comentaris.
He tornat a pecar. No té trellat que faça un curtmetratge contra les drogodependències i que després vaja begut i fumat per Juan Llorens. Vaig donar més d’un maldecap. I des d’ací us done les gràcies per estar-hi amb mi alhora que demane perdó pels danys morals. L’alcohol i els porros em férem oblidar-me per unes hores dels mals d’amor, dels estudis, i dels rifi rafes a casa, però si per a oblidar-los cal passar per això d’anit a hores d’ara ja estaria mort d’un coma etílic. Però canviant el to he de dir que... VA SER LA MILLOR FESTA DE MA VIDA!!! Marxa des de les 22:15 fins més de les 5 de la matinada. Els teus companys/es de classe i professors/es transformats en uns discotequeros de dissabte (però en dijous), rialles i MAAAAAARXA i FEEEEESTA i ball per ací i ball per allà, i la de castellà que es fa la reina del pub amb el “Saturday night naninoninoninonaaaa”, el d’economia que opta per un “un dos, muevo pie, un dos muevo cabeza”, el de geografia que s’uneix al botelló, el Manu que du cigarrets de la risa, la Llopis que en comptes de mocadors porta el vodka a la bossa, el tio pesat que només volia fotos amb les de classe...
I canvi de pafeto!, però abans una caw-boy més bufada que jo ens convida a xupitooosss, això sí li furtem el barret de vaquera. Ara som tots plegats els del B i els de l’A. Corredor al mig i bailoteoooo i sobeteoooo. I jo vinga a dir-li al del M-CLUB que són els millors, i el xaval amb un somriure de “sí, sí pero vamos a chapar”. I la pedorra de la Alabarta va i me grava! aissshh Albeta, eixe vídeo no el pose ací que els de blogger el censuren. Al remat xaparen i després del moment no me puc ni alçar i telefone a tot quisqui, tornarem amb un taxista que només deia “ei, ei, pero tu si quieres vomitar paramos eh xaval”, “a vale, pero si quieres devolver fuera vale?”, “paro paro y lo tiras en la calle”: total que al final vaig potar. I vinga a dir-li a l’home: “eh de verdá se lo digo que yo le pido perdón poruqe de verdá osea, joder perdóneme porque yo comprendo que llevar a una persona así claro.. perdón eh” I en arribar a casa ma mare es queda flipada veient com me’n vaig a la habitació i unes xiques m’acopanyen fins el corredor i tanquen elles la porta de casa mentres jo em despulle.

Però el “sopar” d’ahir no fou l’únic de la setmana. Dimecres tocava de teatre, i ahí no pecarem, que som bons xics/es. El meu amic invisible va regalar-me la meua primera corbata, i una corbata per a mi és com un BMV per al que té un Seat Panda; una cosa desitjada. Decenes de plats d’estil argentí, colombià, libanés, vegetarià... i tot fet per estes manetes que ara escriuen (les meues i les de la colla de l’EMTM), però sobretot i com al sopar d'ahir: els companys/es de classe que acaben sent els teus amics/es. Teresa en deleita amb un streapteasse, Joan amb els seus trucs de màgia, Luna i Flor amb el “dancing queen”, Òscar amb jocs de mans... som uns artistes!! (i ben teatrers).
Pròxim sopar, el de la nit de Nadal, i per hui punt final.