dilluns, 14 d’abril de 2008

Saguntum City

Feia un any que no xafàvem eixes terres on unes senyores es fartaren de fer-se fotos, demanar-me autògrafs i llençar-me floretes. Ens quedarem amb la frase “di que sí hijo mío, ¡que SOIS EL FUTURO!”. La Sara s’ha posat “malalteta” i no ha pogut vindre així que servisca esta crònica com a full d’informació per a ella:

9:30 – Ens disposem a eixir del centre amb Bibiano com a professor convidat a la magnífica i irrepetible (bé, es fa cada any...) excursió a Saguntum City amb un Rafa que tirava en cara a la pobra Reme amb els peus com a botifarres el no haver-hi anat l’any passat: “claro, como Reme no vino... pues cada año llevo a un profesor invitado, que si Mariam, que si Bibiano...”. Al mateix temps Sara intentava fugir buscant un hipotètic passatge de Mislata mentre que continuava ben pegadeta darrere Rafa (el que s’ha de fer si no vols que et veja un professor). “Sara haz como si bomitas” li deia, i ella es posava dramàtica perduda.

Una vegada dit xaito a la bomit-woman, Anabel i jo ens quedàvem amb el seu amic el maska, però sobretot amb la companyia del Bibi i com no, la P. Durant el camí el professor s’ha fet colegui d’un altre mentre Anabel i jo ens feiem la Foto del Dia. Al tren també descobria que Bibiano és regidor del PP a Quart de Poblet, d’ahí la seua estima per Rita. També ens contava que sa mare quan va anar a París li deia “aquí son todos extrangeros” i ell “nada eh, que no podia hacerle entender que la extrangera era ella”.

11:00 – Arribem a Sagunt i recordem el moment de les senyores. Ha sigut quan ens hem recordat del colegui de Rafa perquè gràcies a ell hem acabat en un tallers on podies treballar com un negre fent un mosaic que després no et podies quedar o que et feren uns cartellets amb el teu nom suposadament en grec (serà en grec de Cuenca). I jo anava preguntant...

Jo: ¿y eso qué es?

Xica que anava de roamana per la vida: son bulas.

Jo: pero eso no es como una trola, una mentira.

Xica que anava de romana por la vida: pues no.

Jo: xe, que yo no lo sé, que no soy de esta asignatura (mentida cuxina).

Xica que anava de romana por la vida: pues eso son unos collares que se les colgaban a los niños recién nacidos con un el símbolo de aquello que quisieras que le acompañase durante la vida.

Anabel i jo optem per anar-nos-en. En la següent taula ens proposàvem pegar quadradets a un mosaic. Jo: ¿y después me lo quedo? ui no, que mi madre no quiere más trastos en casa.

Altra romana: no, vosotros lo pegáis pero nos los quedamos nosotras.

Jo: entonces no hay trato.

Tercera taula. En esta ens conviden a fer uan fulla de no sé què.

Pavo que va de romà: hombre, yo sólo te digo que este es el mejor taller de todos.

Jo: bueno vale, pues vamos a pegar una vuelta eh, pero volvemos tranqui (la típica excusa per escapolir-te’n).

I Anabel que es volia vestir de romana, el maska a les xanques (zancos) amb altre masca que s’assemblava al Osma. Per fi pugem fins el teatre, jo amb un furgadents que havia agafat d’un bar on a més de no demanar res he fet ús dels lavabos.

A l’entrada de l’edifici romà el Bibi i jo comencem a traure estereotips d’alumnes que van d’excursió: el chulo-playa, la pava-pija, el friki, la morros, las gafas-que-te-cagas, el que no sabes si es tio o tia, el que se cree que va de sendero con una peaxo mochila... I també dels professors/es: el de un País en la mochila, el bigoti, el sólo-puedes-dar-latín-con-esa-cara, la pelos tribu-africana...

De l’obra no m’he assabentat. La P llegint el guió al llibret en comptes de vore la de realitat, el de darrere ben a gustet dormint, el Bibiano criticant a diestro i siniestro, i la Anabelus i jo manant-nos notes per bloetooth. Eixia un home que era una barreja entre Farruquito i el del medio de los chichos que anava marcant paquet i que no ha parlat fins els darrers tres minuts de representació, just bans que se li fotera el micro i no el puguerem sentir. A les còmodes butaques del teatre romà de Sagunt es produïen les Frases del dia:

(Tots i totes pendents del ballarí amb el monyo llarg)

De: _Anai$_

Fecha: 14/04/08:

L tio ste sta npalmao no? Sq l pajarito s nota muxo! Kerra pikotear?

(Al poc de rato)

De: _Anai$_

Fecha 14/04/08:

S a dao qanta d q ay algo sobrenatural y sa tapao. Arrimndo la cboya!.

I en un tres i no res estava jo de tornava a Mislata sense el bitllet adequat i com sabia que el revisor estava al caure així que he optat per fer-me el dormit quan he sentit “billetes por favor” i em queia la bava i tot. Ara P i Ana estaran encara veient l’altra obra. Que la paciència les acompanye.