dimecres, 14 d’octubre de 2009

Bascos i valencians


Ciutats i pobles que naixen en mig de muntanyes amb un verd quasi artificial, cels grisos i pluja difuminada, gents properes i xarraires al carrer i als bars, entre pintxos i txacolí, parlant una llengua milenària que resisteix, un ambient polític complex i interessant, un símbol que honeja orgullosament a cada edifici...
He passat el dia dels valencians entre vascos. He xafat per fi Euskadi i he entés el perquè de la diferència. Des del metro de Bilbao fins a l’arbre de Guernica, passant pel pont entre Portugalette i Areta, recorrent la mar fins Bermeo, passejant per Gorlitz fins Pleitza...
I l’ambient polític que respirava al País Basc contrastava amb el que tant intensament tenia lloc durant este pont a València. El 9 d’Octubre, l’extrema dreta espanyolista i l’extrema dreta valenciana desfilaven per una processó cívica on faltaren veus democràtiques. Militants i simpatitzants del valencianisme d’esquerres i progressista foren vetats de participar en este acte. En algun cas concret foren agredits i amenaçats de mort.
M’avergonyeix que un dia històric per als valencianistes siga acaparat pels eixos que desfilen amb banderes i crits feixistes. I m’indigna la diferència respecte a si això passara a Bilbao. Mentre que allà, la crema d’un contenidor o caixer per part de quatre abertxales és portada informativa de tots els mitjans de l’Estat, ací, les agressions i amenaces que hagueren de patir alguns valencians este pont, no han tingut cap repercussió informativa. I per si no tingueren prou, continuaren la celebració el 12 d’Octubre, amb eixa Hispanitat que per alguns es proclama amb violència i intolerància.
Per coses com estes, entenc el sentiment de molts vascos que, sense usar les armes, es refugien en la seua cultura per allunyar-se d’eixes injustícies. Agur!