dissabte, 8 de gener de 2011

De Nadals i famílies

Ma mare els odia i a mi m’agraden molt, i amb els anys he descobert que és per la família.

Els Nadals són eixes dates que, supose que com a tantes cases, ens reunim per sopar canapès de salmó i caviar (del baratet), pollastre farcit i còctel de gambes (enguany desaparegut). M’he donat compte que tindre familia és un luxe, i passar uns Nadals amb ella, una aventura.

Per primera vegada passava la nit de Reis i per poc el dia de Nadal sense eixe grup de persones que comparteix sang, maldecaps, amics invisibles i menús de Nadal amb mi. Me n’anava de casa per treball, primer a Gandia, després a Vitoria. La meua primera experiència professional al teatre. De desitjar-ho una i altra vegada a fer-ne dos muntatges en poc més d’un mes.


De “¡Cállate!” em quede amb el treball a contrarellotge per traure endavant un projecte amb pocs mitjans, que quan finalment ix bé, valores encara més que si haguera sigut fàcil. També amb la forma de fer d’altres que saben més que tu i t’ensenyen, i per descomptat amb el viatge a una Madrid a la que l’he perdut la por i la convivència a l’estil de Gran Hermano viscuda a Daimús.


De “Megànimals” em quede amb la grandíssima experiència que suposa treballar per a xiquets. Actuar en eixos mitjans és espectacular, vore milers de caretes emocionades que viuen amb tant passió el teu treball és impressionant, fer feliç a tantes persones fent el que m’agrada... ha sigut lo més bonico que he fet fins ara. I damunt he tornat a Euskadi, he aprés a patinar i he conegut a tota una companyia de teatre.

Dels dos treballs em quede amb la confiança depositada, amb les hores compartides amb persones a les que, després d’haver-les conegut, sé que tornaré a trobar-me pel camí, que m’han deixat vore el seu costat més personal, que m’han fet sentir-me a gust en estos primers passos a l’escenari.

I al remat, m'he adonat de per què no se m’han fet estranys estos Nadals: perquè compartir-los amb estos grups de persones ha sigut un luxe, i treballar amb ells, una aventura. Per això, he estat lluny de casa, però igualment amb una família.