dimecres, 6 de febrer de 2008

+ Racisme

A. Vila ho ha deixat ben clar en un comentari de l'entrada d'ahir d'este blog. No vull brega, no vull allargar esta història per fer-los gaudir però... Estan posant-me negre, i no sé si esta expressió és la més adient per a estos casos. Hui de nou ha succeït una cosa semblant. Durant l’esplai havia vist a eixe cap de suro que ahir va enfrontar-se a mi. Sé que m’ha vist, però igual que jo no li he dit res, ell tampoc a mi. Anava sol i ha callat. Diferent a estat la situació al final del descans. Avui anava de xarreta amb Laura i ens disposàvem a entrar quan m’ha paregut sentir un “¡payaso!”. He escoltat millor i s’ha produït un segon intent de fer-me rabiar com ahir i posar-me calentet. “¡Payaso!”. Ara sí s’ha sentit clar. “El que defiende a la negra (rialles)”. Els he mirat amb una cara de fàstic, amb una cara més lletja que la seua forma d’actuar: fer-se el xulo amb la colleta però mantindre les distàncies en la soledat. Què valents!. Hui no li punxaven a la xiqueta, o almenys no ho he vist. El que està clar és que no hi haurà tercera vegada. Al professor de història de l’art encara el feia més ràbia que a mi. També al d’informàtica. Sempre confiem en els professors/es però el ben cert és que segons m’han comentat, una vegada que estos sers amb menys coneixement que una merda de paper li feren la punyeta a uns xiquets menors que ells, dos dels professors de guàrdia que hi havia i que contemplaren millor o pitjor la situació, NO HI FEREN RES. Sé que hi ha professors i professores que de vegades senten més por que els mateixos xiquets que són assaltats, i ho comprenc tenint en compte que esta gentola repetidora té la complexió d’un adult malgrat estant encara en tercer d’ESO, però algú ha de plantar cara com es deu, i jo no arribe a eixe punt. Demà sabré si encara tenen ganes de fotre, i si és així, sé que compte amb els suport de “los jefes”.