dilluns, 29 d’octubre de 2007

així m'agrada, no haver de treballar

La foto és de la discoteca del meu barri, per a joves majors de 45 anys. Que no té res a vore amb el tema de hui, però com tots els dissabtes que hi passe n’hi ha tema, doncs la pose. Ahí mataren a una dona, els seu marit que tant l’estimava.

Avui encete el blog amb un text trete del flog de Madame Sara. Sí ella i jo duem a terme una política de còpia mutua dels nostres posts, i la mar de divertits que són!

Sara: Maria, pugem a la muntanya? Mery Bley: No se, tu voràs... Sara: puje o no? Mery Bley: Jo no t'oblige... Sara: poses nota? Mery Bley: Jo pose nota de tot...tu voràs. Si no vols pujar no puges. Sara: aleshores, no passa res per una nota menys.. em quede ací. Mery Bley: Dona’m el telèfon dels teus pares, per a que els explique la importància de l’excursió....

Això és el que possiblement ocorrega aquest dimecres en l’excursió a Javalambre, Terol (que existeix!). A les 8:30 a la rotonda del Mc Donald’s/Hospital militar/mà que agafa el món de Mislata. Hi anem amb alter grup d’un IES de Carlet, la pela és la pela.

Avui ens hem tocat els... ulls, no hem fet res a classe: 2 hores amb un examen de valencià que mai no acabava. La maligna (amb carinyo) de Sofia tenia un pla maligne: no dir-nos que l’examen constava de dues parts. La primera de dos preguntes que t’ocupaven gairebé una hora, però sense pressa, amb confiança... i és justament quan ha acabat eixa hora quan ella a dit: “vinga que us falta la segona part” - tots: “quèèèèèèèè!!!!!!”. I la segona part era pa’ pixar i no tirar gota. Just quan acabaves una pregunta, hi apareixia una altra de sota les pedres. Jo he preparat la pistla però no m’ha arribat a disparar.

Després de descarregar la poca força quie du el cos un dilluns a les 8:30, tocava geografia, i m’he tornat a pensar lo de la pistola... M.B. (sí Mery Bley) ha fet una clase a l’estil Honorat: un monòleg on el profe parla i els alumnes s’adormeixen... vull dir, escolten.

Moment I del dia: “el zoo de les rialles”

jo he dit certa frase s’obre “l’ambient” del poble de Lorena Zornoza, que la xica no pillava. Li he separat les sílabes de la paraula però sembla que tampoc, és aleshores on Sara ha intervingut, però... xe que no. I després de 2 minuts d’indirectes ha succeït el miracle i ho ha entés, responent “uuuuuuh no, ahí son tós mu cerráicos” i clar, dient uan frase amb eixa entonació ens ha entrat risa. Ha començat Sara amb un riure de mico del Libro de la Selva, li ha seguit Lorena amb un de porquet de Piny Pon, i jo he acabt l’espectacle amb una rialla de burro de Srek (no entenc aquestes descripcions de rises, la veritat).

Llatí: s’han juntat la fam i les ganes de menjar (no es que tinguérem fam, que Sara i jo hem acabat amb mitja cafeteria de l’institut) el que passa és que nosalters no teníem ganes de donar classe hui (eehh que els demés dies sí, compte) i mira per a on Rafa no ha vingut. Així que Anabelus i jo ens hem baixat a marejar la perdiu pel pati. I ella vinga a calfar al Molina, fins que clar, els han eixampat (però açò són coses de pecat).

Moment II del dia: “toma manivelazo!”

Història de l’art: uan becaeta sempre ve bé, sempre que no et pille el professor i pegue un colp a la taula amb la maneta de les persianes que et deixa més sord que els veïns de la finca de Toni. Però era pel canvi d’hora, que el meu organisme no ho acava d’assimilar, i clar, em lleves les 14 hores de nono....

Anglés: alguna cosa normal havia de tindre el dia.

Informàtica: sembla que estava escrit que no donarem classe, però al remat, si que n’hem donat (bé si parlar de la nostra vida i si s’hauria de donar religió a les aules és classe sí que l’hem donada). Però al principi, els ploms, que havien botat i no hi havia llum, després que la classe estava usurpada pel retor José Luís, i per últim que no hi anava internete.

Demà s’emet un dels capítols on millor m’ho vaig passar gravant. A les 15:15 en Punt 2. (eren moments de publi). I ara me’n vaig a punxar-me (les vacuens de l’alèrgia...) i després a teatre amb un personatge preparat... estic entre el makarra, l’esquizofrènic o el boig de les veus. Bona vespradaaaaaaa.