diumenge, 21 d’octubre de 2007

Mary Rossy

Entrada de bloc dedicada a totes les dones que tinguen la desgràcia d’anomenar-se Mary Rossy, ja siguen de Sevilla o de Graná, com les nostres.
Eiii, que no m’he oblidat de vosaltres. La ganduleria i “la ajetreada vida social” que segons la meua germana porte, no m’han permés actualitzar.
Divendres a la nit: nit de “culegas”. Casa Ester/Casa Maria. Mary Rossy va triomfar. Al xinés va passar-me una cosa secreta i misteriosa que no relataré ací per això mateix, perquè és secreta i misteriosa, però els que em coneixen saben ben bé que va succeir. En ocasions sóc imbècil i ho vaig demostrar.
Saturday Night:
Ahir a la nit Hamaqua, vull dir Hawaika. Còctels afrodisíacs, ulls tancats, i un exercici de concentració. (per què tinc la sensació que tot el que he escrit fins ara és incomprensible per a aquella gent que no haja esta amb nosaltres?). I com som uns xics molt responsables no prenguérem res d’alcohol, ni fumarem, ni foll... Però ratllarem els cartells de publi del Body Bell (aiiii xe, que roins). Sessió de foto, i fotos, i m´ñes fotos, i torna-li amb les fotos, i una foto d’açò i una altra foto d’allò, i ara així i ara aixà i m’estic pixant, i passa un burratxu, i plou i ens banyem i entrem a la una de la matinada a comprar choco-flakes...
Canviant de tema com qui canvia de bragues, avui he vist uns documents que formen par de la història de la meua família. Són de meu iaio Daniel, un home que com tants altres, va combatre en la Guerra Civil espanyola, fet que li suposà perdre una cama i patir una malaltia que debilità molt la seua salut. El que encara no sé és si formà part del bàndol republicà o dels nacionals, ni tan sols ma mare ho sap. En un d’ells d’entre 1936-1939 apareix afiliat una associació de no sé molt bé que del Pais Valenciano (sí, hi apareix la denominació de País Valencià, pels que després discuteixen sobre aquets temes de noms). Una llibreta on l’home apuntava els diners que la meua iaia, malalta d’alzeimer donava a una de les seues filles (quantitats des de les 500 ales 11.000 pessetes d’aquells temps) i un ventall antiquíssim, són altres coses que hi havia guardades.
I ara, a fer deures, mmmmm m’encanten els diumenges amb geografia, llatí i anglés...