divendres, 29 de febrer de 2008

Visiting the university

Una setmana després, torne a deixar unes paraules per ací. Esta no ha esta precisament una bona setmana, però ja n’hi haurà de més bones, ei que sí?.

Visita a la Universitat:

Tot començava ahir. Mon pare insistia en que m’alçara prompte per la suposada vaga de l’EMT i Metrovalencia, així que a les 8:15 eixíem de casa amb destinació Sara house. Les llargues cues de cotxes que preveia mon pare han quedat en no res, el sensesostre que ven mocadors en el semàfor no ha pogut fer l’agost. Pel camí cartells del PP i PSOE, el mateix gos amb diferent collar (blau o roig). Ja a ca’ Sara vinga a tocar! i la figa que no baixava, fins que ha fet la seua aparició estel·lar i hem pogut arribar a les facultats amb (atenció a la xifra) més de mitja hora prompte. Un altre sense sostre li ha pegat un esglai a la Sari i després es pensava que era un paràsit gegant. Un carrer amb cartells com els del partit del que serien segons Honorat R. “los casposos”, (el partit carlista), els quals estaven acompanyats dels de Alianza Nacional o Falange (quina perla de carrer, tu). Ens clavem a la Facultat de Medicina buscant un suposat corredor 4 i acabem veient el dipòsit (de lliiiibres). Un soterrani amb pols i publicacions de quasi l’era carlista on només els pavos que arriben abans d’hora a les excursions poden entrar-hi. Mentre Rajoy trionfava en el periòdic gratuït Sar ai JO decidim comprar-nos un rasca de la ONCE. Lo toca. Ens comprem un altre i ens torna a tocar!!!!!. Però després dels crits d’alegria per guanyar 10 euros ens hem adonat que no era vàlid (na na na niaaaaaaaaooo). Una vegada coneguda la cafeteria, l’espai que no pot oblidar cap universitari/a, i no sent encara les 10 del matí, m’empepite un peaXO entrepà d’hamburguessa i creïlles servit per una xica hipersimpàtica: “la bonica tomateta”. Llavors hem conegut al cosí d’Honorat. Un home català-gutural (de esto no ta acordabas, eh Sara?) i que menejava les mans com si fera exercicis del Saber Vivir. Durant la visita sempre se sentia “alguna pregunta?” i ningú parlava, però estant en l’eixida i després d’haver dit “alguna pregunta?” 50 vegades, una mari pili es planta en mig de la porta per preguntar (Olé tu bonica!). Per fi acabem a la secció de comunicació audiovisual i un tio molt caxondo que parlava de José Coronado i Belén Esteban ha pronunciat la Frase del Día:

“per això vos demane que estudieu. Estudieu, estudieeeeeeeuuuuuuuuu!!!!!” (amb una veu entre iaia Maria i Montserrat Caballer).

Foto: “de Carlos, carlista” (dels dos xiquets llejos jo sóc el barbut).

I m’acomiade amb una frase del tema: - Honorat: “todavía hay partidos carlistas pero eso es como coleccionar sellos filatélicos de las Bahamas” o esta altra: - “el carlismo es: ¿qué es lo más casposo?, pues nosotros a la caspa”.

Ara sí, amb estes boniques reflexions del professor d’història us deixe. Bona vesprada!.