Passada la línea d’eixida del exàmens d’enguany, us contaré com anà ahir tota la pesca de l’acte inaugural de l’Escola Municipal de Teatre de Mislata. A la foto podeu vore la falsedat en el seu estat pur. Eixe somriure propi de la Pantoja quan ha de quedar bé en les fotos: Manuel Corredera (alcalde de Mislata i PPepero) i jo.
Vull donar les gràcies a tots i totes els que han confiat en mi una vegada més: GRÀCIES. Gràcies també a tota la gent, pel seu suport, perquè un actor sense públic no té res a fer, les coses cal compartir-les. I gràcies a l’ajuntament de Mislata, que per fi, ha dotat d’un espai exemplar a l’EMTM. (Què rotllero i pastisser que estic, no?).
home: ¿es preciso que para ser un actor en Valencia tengas que saber valenciano?
jo: (sabent per on anaven ja els trets) hehe, hombre, no solo valenciano, cuantas más lenguas mejor no?, como cualquier trabajo.
home: no, yo te lo vengo a decir porque tu estás en un barrio que hablan castellano (justament el barri del Quint, que fins i tot té le nom en valencià, encara que tal volta a queso home li agardaria que fóra el Barrio del Quinto).
jo: Pero el País Valenciano es bilingüe, puedo utilizar ambas lenguas para cualquier acto que haga, no?.
home: pero es que tu estás en un barrio en el que la mayoría somos inmigrantes que hemos venido de otros sitios de España y no lo entendemos. Mira, nosotros somos de la Asociación Andaluza de Mislata llevamos aquí casi toda la vida, y no hablamos valenciano, ni mis hijos.
(…)
jo: (sempre amb el somriure) bueno, pues que ejor que hacer este tipo de actos públicos en valenciano y así lo van aprendiendo, mire hoy ha tenido uan ocasión más para…. “integrarse” con la lengua.
home: pero es que así no se integra uno, yo no voy a aprender valenciano porque..
jo: (li talle, merda). Pero es que, a ver , no se ofenda, pero el problema entonces es suyo. Si usted lleva aquí, pongamos por ejemplo 50 años y no ha puesto un poquito de su parte por entenderlo… (vol tallar-me però estic duent jo el control muajaja). Mire , mi padre es de Teruel, él lleva a aquí desde pequeño, y no sólo entiende el valenciano, sino que lo habla.
(…)
home: bueno, creo que ya me has respondido a la pregunta (…) me ha gustado mucho eh. Mañana os esperamos en el baile de las sevillanas.
jo: (que havia estat com una autèntica Mary Bley). Me alegro hombre, sí yo intentaré ir, bla bla bla...
I no he anat al ball perquè estava descansant de la peaso esposisión que hemo’ io a ve’ con el profeso’ d’historia, quillo!, però m’he quedat a vore més d’una vegada als membres d’aquesta associació. Jo crec que he posat de la meua part, per interessar-me i “integrarme” en la seua cultura. ]
I de postres: actuació de 4 Styles a Manises. I com li xafa a l’accelerador el papi del Toni, me cague’n, tu!.
El control (el d’alcoholèmia no, l’altre) de puta mare – tot serà que després no estiga bé - , la cerimònia de presentació amb molt de caché, i la nit digna de felicitar als 4 styles pel treball que feren (i jo com un fava a la llotja del teatre de càmera-man).