dilluns, 21 de juliol de 2008

casualitats?

Ràdio + curtmetratge + sèrie de televisió + companyia de teatre + vídeo de l’institut + matrícula universitària ÷ juliol i agost = estiu sense vacances. No he parat de fer coses des de Juny, i a un ritme trepidant. “Salut, amor, diners i treball” se sol demanar cada any nou o als brindis. Jo podria dir que no em falta de cap, però em falten diners i em sobra treball. Això sí, ben content que estic amb tots els projectes que porte. Molt prompte us donaré notícies del rodatge de la tele-comèdia per a Canal 9, de l’esperada estrena de “Marxa Enrere” i dels primer pasos de “Teatre...vees” amb l’obra “Cuando el VHS acabó con el Vetamax”.
Però volia parlar del cas “la cara de Massarojos”, al que veieu en la foto de hui (podeu clicar damunt d'ella per vore-la en gran). Resulta que ahir després d’un agradable sopar teatrer en la gran casa de la original Teresa, casa que s’ubica al costat del cementeri de Massarojos amb l’única companyia d’altra llar abandonada i de la foscor del camí sense exida i el barranc on es troba, vaig disparar una foto per tancar la nit. Una foto on ixen dos companys, els llums del cotxe del “Johan” i els pantalons de l’abans nomenada Teresa. Doncs bé, damunt d’eixos pantalons no apareix la silueta de la dona en sí, sino una cara semblant a les màsqueres d’alguna tribu africana que pel seu tamany fan desproporcionat un cos humà normal com hauria de ser el de Tere. El que començà com una broma va acabar amb una de les nits que més por ha passat. Les 2:00 del matí, una misteriosa cara en una imatge de la meua càmera de fotos i un trajecte de tornada a Mislata amb Fanny i les seues aterridores històries. I per a donar-li més “cangueli” al tema, hui, a la ràdio, em trobe a una xiqueta que m’ha dit “tu te llamas Lucifer”, em toca el número 13 en una de les preguntes del programa i el meu ordinador es queda penjat just quan ha eixit la famosa fot en la pantalla per a tractar-la. Ni en Cuarto Milenio passen coses com estes.
Feliç i trepidant estiu.
PD: el 27 de Juliol és el meu cumple, si no penseu regalarme res o ni tan sols un sms, almenys deixeu-me un comentari/felicitació.

dijous, 10 de juliol de 2008

blog fotolog

Cremat, enfadat, cansat, dolgut, rabiós, trist, sol, desesperat, agre, negre, merda. No entenc tantes coses. Uns em diuen que siga, pense i actua com jo vull, com jo sóc. Altres que tinga més empatia, que els comprenga, que em sacrifique per ells. I en mig està el meu cabet trastornat i confós. Em fot tant. Em fot fer mal als demés per haver pensat en mi, i em fot fer-me mal a mi per haver pensat en els demés. Qui sàpiga la solució o la resposta que m’ajude a trobar-la. De tota manera, de seguida se'm passa i recapacite. Dins de res tornaré a estar en alt, com si d'una muntanya rusa es tractara. 

dimarts, 1 de juliol de 2008

Pròximament...

Després de la ressaca del Espanya-Alemanya, dels seus respectius clàxons dels cotxes, de les banderes espanyoles als balcons, de les hores i hores de programació de cuatroº dedicades a l’esport de les pilotes, de les desenes de persones concentrades a la Plaza de Colón de Madrid... hem pogut. Hem pogut amb el partit de la final de la Eurocopa. Tot el pati de butaques i part del palc del Teatre del Centre Cultural de Mislata ple i gaudint d’un espectacle major que el futbol: Pralaya.Ara m’embarque en altre projecte, en este cas radiofònic, perquè torna “Tercer Plato”. El programa de gent jove fet per gent jove amb el que pots riure i informar-te’n tots els dilluns de 17:00 a 18:00 hores a Mislata Ràdio (92.4 FM). Així que com la darrera vegada vaig dedicar el blog als i les “pralayer@s” hui va per als i les “tercerplater@s”. L’equip que cada estiu portem a les ones el magazín en rigurós directe per a Mislata i pobles del voltant. 5 anys en emissió i oients des del Parc de Bombers de Campanar fins els clients del Centre Comercial Bonaire. Arrer ens deixaren Óscar, Adrian i Laura, però continuem Jessy, Esther, Indira, Cristina, Paco o Miguel (els tècnics de control) i jo. Us esperem el proper 7 de juliol!!!I també li dedique el blog de hui a María, més coneguda com NeNnita* CoOl[!]. Perquè vares fer.me uan dedicatìoria moltr bonica i et mereixes una resposta. Per tu, perquè et millores, perquè sigues forta, perquè els problemes passen, i perquè t’estime. Eres i seràs “mi boracha preferida”. Et recordes de quan llançàvem bolis per terrat d’Indira mentres assajàvem eixa obra de teatre?, o quan anàvem junts a l’insti i ens paràvem pels corredors?, i de les nits a ta casa amb converses animades amb l’ONO?. Per tu, pel teu caràcter, la teua forma de ballar, els teus modelets... Besoooooos.