diumenge, 9 de març de 2008

Dones que donen molt

Després de vore el “chiqui-chiqui” que va a representar a “esta gran nación que se llama España” en Eurovisión i a desenes de persones cridar “¡que booote Rita, que booote Rita!” sense que el balcó de l’ajuntament caiga he arribat a la conclusió que tot és possible. Possible també serà, llavors, que puga ajudar a què el PP no governe amb el meu futur vot, o que no calga reivindicar igualtat el 8 de març, o que no hi haja més morts per defendre els teus ideals. L’esperança és l’últim que es perd...
Centenars de dones (i també homes) pels carrers de València en una barreja de reivindicació i festa (etimològicament “maniFESTAció” també inclou la paraula festa). És la primegada que participe d’este tipus de marxes, i m’he adonat que o sóc un follonero al que li agrada pegar crits acompanyat de xarangues, o un ciutadà que no calla i lluita pels drets de totes i tots, que també pot ser. M’ho passe igual de bé siga pel 8 de març, pel 9 d’octubre, pel 25 d’abril o per la millora de l’educació pública. L’important és defendre allò que penses i vols, i si cal, armar guirigall, però mai arribar a les mans, ni a les pistoles. Un exemple són els cartells que algun conegut apegava pels carrers de la ciutat ahir: “Els Països Catalans no som Espanya. 9 de març abstenció”.
No sols trobí eixe cartell entre les persones que omplien ahir els carrers del cap-i-casal. La Foto del dia recull dos dels que més varen cridar-me l’atenció: un provocatiu però original “Aborto porque me sale del coño” i un “Antes que inmigrantes somos mujeres” en mans d’unes sudamericanes. Expressar-te i no callar. Mai callar. I no callant també vaig aconseguir anar-me’n de sopar amb dones i homes del Bloc Jove. Ma’ que esteu tractant-me bé!. No callant també aconseguí acoplar-me amb la falla de Maria a la mascletà. Llàstima que hui no hagem pogut repetir eixe “somos la falla de la fruta lalalaaa”. No callant Isaura va aconseguir la samarreta moradeta del cortés Pere. No callar, perquè qui no plora calla no mama. I si no utilitzes la veu, sempre et quedarà el blog.