dimarts, 6 de novembre de 2007

escriure per escriure

Estic de baixó, per diferents motius, i en vista que no trobe en ningú alg... bé en ningú no és correcte dir, perquè certes persones m’han demostrat una vegada més que hi són quan les necessite... però tinc el cap com un bombo igualment, el cor content perquè m’han reanimat (i no parlant de metges), però el cap.... en el fons del cap tinc una porta que diu “pirules d’adolecent” i eixa, dia sí i dia també me la deixe oberta i s’aguaiten els problemes, embolics i complicacions.

Escriure és altra manera de contar-ho i per això m’ha donat per fer-ho per ací, per açò i per que ja que no actualitzava feia dies... però estic en un mitjà al que pot accedir-hi molt agent, i contar algunes coses personals per ací tampoc no em fa molta gràcia. Aleshores què estic fent? se suposa que escric els meus problemes per autoajudar-me però al mateix temsp me’ls calle... la veritat és que després d’un dia merda com hui no m’abelleix reflexionar sobre què faig o deixe de fer. Jo escric i a qui l’interesse que llija, i al que no que pressione el ratolí i se’n vaja al youtube a passar una estoneta.

Del dia només contar que al remat si ens n’anem a Paris, que a Rafa a tornat a faltar, que Honorat diu que no avancem en la matèria i tira la culpa als ponts quan no para de xarrar el tio, que l’examen de castellà m’ha eixit bé (mentres ho feia) i regular (quan m’he adonat de les errades comeses) i que he estat fent un treball d’història la nota màxima del qual només pot suposar 1 punt al final de l’avaluació, i això si treus un 10 al treball, i com no és el cas, podria dir que estic desperdiciant la vesprada i clavant-me en més problemes dels que a banda ja n’hi ha. Fotre és que és voluntari el treball... damunt que ningú no em diu que em menge el cap... per què fem aquestes coses els humans?.

Del pont només dir que ho he passat com estava planificat: a casa intentant aprofitar allò perdut per la gravació o per pito so per flautes, i damunt coixet. Ah, i que el diumenge vaig fer la conversa del msn més llarga de la meua vida com a messengersuari (paraula inventada a causa de la son) i va ser molt amena i.. res, que pare ja d’escriure bobades que només poden tindre una mica d’interès per mi. Seu feliços i no deixeu deprimir-vos.