dijous, 1 de novembre de 2007

feliç Halloween/dia de tots el sants (o pont que et cagues)

Frase del dia: "vos tenés cara de pollo" (posho).
Excursió a Javalambre: Arribem a la rotonda de la mà de Mislata Sar i jo (que la tia maria es va vindre amb cotxe) i ens trobem a la A i ala B vestides super mosnas de la muertes, amb ben de maquillatge i la roba del Bershka per a anar a la muntanya. Compartíem bus amb un IES de Carlet, i els pedorrus que no arriben. Però una vegada hi som tots, comença la festa: Mislata vs Carlet (les guanyadors som nosaltres és clar).
Primera parada: Restaurante Manolo (a un pueblucho de Terol, tot ple de camioners que no paren de mirar-nos – a elles més que a ells.) Una vegada eixim fa olor a tabac fins l’entrepà de pernil.
Segona parada: Muntanya Perduda. Maria Blay (esta dona està fent-se famosa gràcies al meu blog eh) comença l’explicació de les coses de... que després... de l’arbre... o siga... eh... Maria Blay comença una explicació. Foto d’açò, foto d’allò, foto de Manolo, foto de la profe, foto d’una caca...
Tercera parada: Estació de Javalambre. Per una vegada que sóc a una estació d’esquí, va i no té neu, però els arbres estan gelats, xaxi no?. Una tal Paula carletina intenta baixar iiiiiiiii, uuuuuiiisssss no cau de miracle. Diu que jo l’he salvada, però només vaig posar cara de “ai mare de Déu que esta xiqueta caurà”.
Trajecte d’autobús fins Terol capital: Duel de estudiants. Una professora demana la presència de Guillem, el delegat de la classe de Carlet, i el fava no vol eixir. La meua gent comença a aclamar-me, m’estimen, volen que pose els punts sobre les Is. Isc entre aplaudiments, agafe el micro i comence a punxar els de Carlet cosa mala. “no vaig a parlar de la relació entre Maria Blai i jo” (...) “no cal que diga que som de Mislata, podreu comprovar que som ben guapos i guapes” (...) “Guillem si no ixes ací ara mateix, demostraràs que tinc més collons que tu” – tots: ooohhhhhhhhh!. (...) “Vaquero en este autobús solo hay sitio para un delegado” – el xaval tapant-se. (,,,) “xics/es crec que hem demostrat de quina pasat som fets els de Mislata!”. Els de Carlet que trinen, nosaltres pixant-nos de riure. Les Mari Pilis que criden “ese Dani to xungoooo ai!”, “nano eres la caña!”. És el torn de Nadia, uan carletina de PM, era com un jo però en xica (sóc una mica egocèntric oi?), però al pobra no sap en quina comarca és el seu poble.
Quarta parada: A dinarrrrrrrr. Busquem un lloc per omplir l’estómac encara que siga del fum del Bar Manolo. La plaça del Toraco , dic del Torico està en obres, em quede sense vore-la. Paula pregunta a una vianants per un restaurant, i ja posatsd que li conten la història de “los Amantes de Teruel (tonta ella i tonto el)”. I el xic, tot simpàtic, ens acompanya al Rockolin i ens fa de guia turístic a lo maño. Paula demana una cosa lleugereta: churrasco Rockelín i huevos fritos con chorizo. Tots mengem de la pobra. Demanen a lagú que en s faça uan foto i un xic molt simpàtic es mostra voluntari: és valencià. Ens contem la nostra vida i demés. De les quatre taules que érem dinant, tres érem de València (Teruel sin turolenses chan chan).
S’acaba el temps de dinar i l’estància a Terol. Quan vaig cap a l’Ovalo, em trobe a certes xiques del meu grup de botelló, però una cosa bèstia. I entre porrete i sangria arriba l’hora de reunir-nos de nou, i una d’elles no pot ni tan sols caminar. La duc a un bar i demanem sucre i aigua. Sembla que ara millor, però la rialleta la delata. muajaja.
Arriba l’hora de deixar arrere Terol i per acomiadar-nos fem una foto que et cagues: pegues un bot i els altres disparen just en el moment en que estàs a l’aire. Molt xulo si després no ets tan fava de fer-te mal al taló. I jo sóc d’eixos.
Viatge de tornada: indescriptible. 40 bojos/es cansats de estar en un autobús. Diem adéu als i les de Carlet.
Arribe a Mislata i note que el meu peu està malament. Laura fa de hermanita de la caridad i m’acompanya a l’ambulatori. Minuts després estic a la Fe: tinc l’articulació fotudeta. Mon pare, una xica de Quart de Poblet, una parelleta, una que xarra molt... des de les 9 fins les 23:30 estic al servei d’urgències (que té d’urgències el que jo de Arguiñano). Però les penes compartides són millors i ens acabem fent amics de tots ells/es. Una barreja entre Duquesa de Alba i Abuelo Cebolleta, però molt amable l’home, és qui em fa les plaques i.............. no tinc resss!. Ibuprofeno i a casa. I la nit de Halloween a prendre pel cul.
Laura GRÀCIES. (com diria un que jo sé: Gracias, un beso).