dissabte, 13 de novembre del 2010

De com cridar l'atenció i sentir-te a gust viatjant


Isc corrent de classe. Vaig suat i amb roba de treball. Agafe el metro carregat amb la motxilla. Baixe al Mc Donald’s de la Plaça de Bous. Demane una CBO amb creïlles deluxe i Coca-Cola Zero per emportar. Isc del restaurant i creue el pas de zebra que m’uneix amb l’Estació del Nord. La capulla del Mc Donald’s, després de preguntar-me dos voltes si les creïlles eren deluxe, ha acabat posant-me-les normals. Em dirigisc al meu Euromed, taquicàrdic, suat, amb restes del xicotet ecosistema que hi ha a l’aula d’interpretació, i amb perfum d’hamburguesa.

Al vagó només hi som quatre. Un va amb polo de Lacoste i cabells engominats, les altres dos amb tacons, ulleres de Dolce i Gabanna i una d’elles amb mini-portàtil super-pijo. Jo amb la bossa de paper amb la M gegant. Algú de tots trenca l’armonia de l’espai. Els mire als ulls, xulo, pense “pff que les jodan, a mi me sale gratis”.

Me menje el meu Mc Menú més a gust que un dels pijos en el Corte Inglés. Quan me l’acabe, m’assabente que durant el trajecte serveixen el dinar si vas en preferent. Dine dos vegades. Els cambrers em pregunten si vull refresc, vi, aigua, si vull revista o diari, si vull cafè o té, si vull còctel... només els falta servici de masatge amb final feliç. Trac el meu cuc de peluix reposacaps multicolor fosforit. De nou me miren. Em tombe a la bartola. Connecte els auriculars del tren. Fan un relat lèsvic. Definitivament este viatge és per comentar.