dimecres, 29 de febrer de 2012

A guanyar diners?


Hui he anat a Bancaixa (sí, la que se suposa que és – perdó, era – la banca valenciana) i m’he adreçat en tot moment en valencià a la dona de la finestreta, que parlava castellà amb mi. Malgrat que parlar de llengües en este país ja deixa entreveure un conflicte, el problema és un altre, més personal encara. La conversa ha sigut més llarga, però determinades frases se m’han quedat gravades:

- ...Vull fer una transferència a altre compte Bancaixa.
- ¿Me dices el número de cuenta?
- Sí: dos, zero, set...
- No, no , eso ya lo sé, es común para toda la entidad.
- Ah vale, és açò: zero, zero, sis, set, tres, dos...
- Si me lo dices en valenciano no lo voy a entender.

I en eixe precís moment, la tia (que no, no era estrangera i a més treballa a eixa sucursal des que tinc Carnet Jove) agafa i em lleva de la mà el paperet on m’havia apuntat jo el compte. Jo, en lloc de dir-li que zero és “cero”, sis és “seis” o que tres i dos es diuen igual en castellà i té un problema si no entén això, em quede cohibit. Fa la gestió i l’escena continua:

- Te cobran un euro de comisión, ¿vale?
- Com que em cobren comissió? si és per a un altre compte de Bancaixa.
- Ya pero las trasferencias tienen comisiones.
- I no puc fer res per a que no me la cobres?
- No, puedes hacer un ingreso.
- Però si a mi en Catalunya Caixa no em cobren comissions si faig les gestions en persona, per això he vingut ací, perquè per Internet també em cobraveu.
- Ya pero eso será porque tienes la nómina domiciliada.
- Vale, i puc fer que no me la cobreu d’ara endavant?
- Pues hombre, con doscientos euros en la cuenta...

I la tia m’ho amolla així, amb una mirada de desprestigi llig a la seua cara que per tindre 200 euros em cobren comissió, quan seguint una lògica que sembla s’escapa de l’ètica de la banca, no s'ahuria de castigar econòmicament a qui menys té.

- I què passa, que per això valc menys que altre client? Mira, ara no vull fer la transferència, fes-me l’ingrés i tornem a posar les dades.


Ella trenca el paper que tenia a les mans i m’insisteix que si faig l’ingrés no li apareixerà directament el meu nom a l’altra persona. Jo li dic que no patisca, que podem posar-lo al concepte. I així hem fet. Dolgut per tractar-me de pobre sense drets, he descordat la meua bici i he recordat el Compromís Bancaixa, concretament el punt 5, que podeu vore a la imatge. Feia tard a la manifestació per l’educació i no volia entretindre’m amb l’empleada que careix d’ella, però em sembla que Bankia no va a perdre només 200 euros, també un client (ja cremat per altres tractes rebuts) i molta dignitat com entitat financera. 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Vaya tela, pues tendrías que haberle dicho que te cierre la cuenta en ese momento, que te dé una hoja de reclamaciones, y que quieres hablar con el director de la sucursal porque una empleada incompetente y maleducada te ha faltado al respeto... Tendrías que haberle plantado cara, y nada de quedarte cohibido.